La Trobada de Bellaterra de la "gloriosa promoción Biòlegs'76" no sólo ha tenido repercusión en los cuarteles generales de Google, sino en el corazón de la propia Londres, en su conocida calle de Baker Street. La crónica de Mr. Cantó sobre la desafortunada jornada vivida en Bellaterra ha provocado que el mismísimo Serlok Holmes haya analizado las numerosas contradicciones (intencionadas según Holmes) que contiene dicha crónica.
(De nuestro corresponsal en Londres Oriol Agell)
EL CAS DE LA CAPSA DE LES TRUFES GELADES
"Era una tarda lluminosa cap a finals de maig. Jo m’estava escarxofat a la butaca davant la llar de foc, apagada, repassant el Chronicle quan va sonar un cling-cling a l’smartphone de Holmes: li havia entrat un e-mail al seu correu. Un diumenge a la tarda! Sense dir res, va fer una profunda pipada i es disposà a llegir en silenci el misatge. El núvol de fum em va distreure de la lectura, certament anodina de la sessió de la cambra dels Comuns on es debatia si calia apujar els impostos als que tenien més calés.
-Això la Cambra Alta ho aturarà en mig minut,
anava pensant jo fent tímidament que sí amb el cap.
Vaig girar-me per mirar el nuvolet per sobre la figura de Holmes i vaig observar que el seu posat era si més no, curiós. Llegia amb un ulls una mica sortits de les òrbites el missatge de l’smartphone. El vaig fitar durant deu segons sense dir-li res esperant alguna explicació però en Holmes continuava absort. La curiositat finalment em va fer dir-li:
-Què hi ha Holmes? Res de nou a l’Imperi de Sa Magestat?
-Hah! Aquesta sí que és bona. Uns antics estudiants que es van trobar amicalment i vet-ho aquí que ha aparegut un escrit que els ha trasbalsat. Em demanen tot de detalls que, pel cap baix haurem de dilucidar.
Aquesta resposta no em semblava a l’alçada dels homicidis, degrestos, fraus, etc que ens tenien acostumats. Estranyat li vaig preguntar:
-Holmes, això també és feina vostra?
-Nostra!, Watson, nostra! Compto amb vos per aclarir alguns aspectes de la vida d’estudiant que jo al seu moment no vaig poder prestar prou atenció. Mireu això.
Va mostrar-me uns emails d’alguns components del grup abans que se celebrés la trobada. Tots eren de bon to, com s’escau entre gent d’alta educació, tanmateix amb alguns tocs d’ironia que, per ser franc, em descol·locava. Perquè la ironia és una figura retòrica que cal reservar per les ocasions més íntimes. Em semblava una mica obscè, sí: obscè! que es fes servir la ironia entre gent il·lustrada, sense haver-n’hi cap necessitat que ho justifiqués. En l’època victoriana cal respectar certes normes, més entre la gent d’un cert nivell.
Vaig acabar de llegir-lo i amb una mica de desoncert inquisitiu vaig mirar en Holmes, just quan se m’avançava:
-I bé, amic Watson? Què us en sembla?
-Què voleu que us digui... podria molt ben ser que aquest míster Cantó fos un impostor.
-En aquest cas, Watson, els seus companys no tindrien perquè estar trasbalsats, opineu així?
-Exactament, Holmes –vaig dir-li amb l’esperança d’entendre alguna cosa que se’m resistia- exactament!
Holmes va torçar el cap d’una revolada que va dibuixar en l’aire un quart de cercle, senyal inequívoc que aquesta no era la seva idea. Llavors continuà:
-Hum! En els temps que correm els hackers es dediquen a temes més punyents... no crec en la teoria de la conspiració justament en aquest cas, Watson. Fixeu-vos en el darrer email. Esmoleu l’ull clínic. Aquest escrit fa cara de ser autèntic, és a dir: escrit pel seu autor, vaja! Amb tot, és ben clar que l’autor no diu el que està dient.
-Eh? No us segueixo... exactament què voleu dir?
-Mireu Watson, per començar escriu una nota totalment innecessària, si no és que us està picant l’ullet, quan diu que l’adreça exclusivament al seu amic Agustín sabent que tothom el podrà llegir...
-I tant, Holmes, és una observació pertinent, brillant fins i tot, però... on ens du?
-Elemental, Watson, esteu a punt d’endevinar-me el pensament...
-És clar, Holmes! Míster Cantó està de broma i ha volgut fer reaccionar els seus companys.
(continuará)
