EL CAS DE LA CAPSA DE TRUFES GELADES (III)

EL CAS DE LA CAPSA DE TRUFES GELADES (III)

(Crónica de nuestro corresponsal en Londres Oriol Agell)


"Holmes sabia massa de tot. I a sobre tenia informacions confidencials! En aquell moment jo devia fer un posat d’enze, però de sobte vaig pensar que calia continuar aprofundint:

-I sobre la simpatia del servei? Hi ha alguna observació que hagi estat filtrada?

-Watson, com hi ha món! El servei no només es va comportar amb tota correcció sinó que a més algun dels seus components va intentar fer mèrits. I van servir una copa de cava amb el pastís que no havia estat pressupostada! Allò que en diem treballar-se la propina, m’enteneu, oi?

-Ah, sí oitant!

-Un altre detall que ens indica clarament que la crítica de míster Cantó és literatura...

Aquí el vaig interrompre amb un deix d’irritació. Holmes s’endinsava en territoris que no eren els seus.

-Literatura, dieu? Ara no us entenc Holmes. Literatura? Però vos sabeu que la literaturta és un afer seriós! Només destaquen el millors: Shakespeare, Byron,...

-Watson, sou incorregible. La prova més clara que míster Cantó fa literatura –i no pas de la dolenta!- és que el seu escrit ha resultat cregut. Creïble! Us adoneu del que això representa? Ningú es creurà les vostres històries si no les expliqueu bé i amb recursos. Amb literatura de la bona us faran creure el que l’autor es proposi. Amb l’altra, excuso dir-vos que ningú us farà cap cas.

Tocat i enfonsat. Amb Holmes s’aprèn a base de fracassar jo al seu costat -i ell fer diana a gairebé tots els dards que llença. De vegades em penso que no em guanyo el sou, però sovint també entenc que em necessita perquè l’esperoni amb les contradiccions que li proposo. I que ell brillantment resolt. No sé com s’ho faria sense mi, però jo tampoc sense ell!"

-Elemental!, meu volgut Watson, elemental!